divendres, 31 de desembre de 2004

Temptacions

Temptacions

Els teus ulls golafres, insaciables, em devoren a l'esmorzar.




Un somriure llaminer

dimecres, 29 de desembre de 2004

Interpretacions

M'enceta el cor, em colpeja com mai em concerní cap altre son.
M'ha permès reconeixe'm, revelar-me, i finalment recuperar l'alè.
Com l'interpreto aquest somni?

Un somriure forçat

De somnis i altres rampoines

Un home salta per la finestra, potser per atrapar un estel,
però ho paga amb la mort...
Afortunadament, no tots els somnis són inabastables...

Un somriure (?)

dilluns, 27 de desembre de 2004

Declaració de principis

"No seré jo qui faci onejar banderes solitàries per després esquinçar-les i amagar-me les misèries entre els seus parracs".
Va dir aquell...

Un somriure convençut

diumenge, 26 de desembre de 2004

Els Reis de la Tina

Els Reis de la Tina



Fa uns dies una amiga em deia que ella, més que tocar de peus a terra, hi estava arrelada.

Els Reis de la Tina, de L'Aeroplà del Raval, m'agraden perquè com diu ella no toquen de peus a terra, (fixeu-vos-hi).

A més a més, els té entrenats per a demanar-los els que vulgueu...Aprofiteu-ho ... i gràcies, Tina!!!

Un somriure manllevat

dijous, 23 de desembre de 2004

Hurricane

Em plau la normalitat del meu estar i no ser,
com l'esperar d'una cosa ja convinguda.
S'ha acabat el temps d'esperit de revolta de Dylan.


Això ho vaig escriure fa temps...

Ara em plau el meu ser, i el meu voler ser, el no esperar, i el buscar,
l'haver descobert el meu esperit tranquil de revolta.
Encara puc ser the champion of the world
I no, no és Dylan qui canta...sóc jo.



Pistol shots ring out in the barroom night
Enter patty valentine from the upper hall.
She sees the bartender in a pool of blood,
Cries out, my god, they killed them all!
Here comes the story of the hurricane,
The man the authorities came to blame
For somethin’ that he never done.
Put in a prison cell, but one time he could-a been
The champion of the world.
(...)



Un somriure optimista

dimecres, 22 de desembre de 2004

Bocins

Betty Page



Avui he llegit en el Periódico un article que parlava de l'homenatge a Christa Leem, "la noia que es despullava per ella".
La veritat és que no sé qui era, però de l'article me n'han agradat dos bocins:

-"De fetitxe a nina trencada, un pas"
-"La química que hi havia entre ella i la camisa, simbol de l'home absent"


Per cert, a l'homenatge en Pep Bou posava la camisa (de l'home absent, suposo) dins una bombolla gegant...

Un somriure a bocinets

dilluns, 20 de desembre de 2004

bombolles

bombolles


L'altre dia algú em parlava de bombolles. De que bé estaria de vegades poder-se ficar dins una bombolla i aïllar-se del món, que el temps no passés, que res ens afectés...

Jo, que sempre he tingut tendència a amagar el cap sota l'ala, em vaig imaginar una vida plena de bombolles, que se't van creuant en el camí, com parades de metro o marquesines on s'atura l'autobús. I cada bombolla seria una oportunitat d'amagar-se, si, però també, i sobretot, una oportunitat de guardar moments, d'estirar el temps quan s'està bé... una drecera en moments dolents...

Em va agradar la idea...

El que no vaig pensar és què passaria amb la bombolla en sortir-ne...

Un somriure

diumenge, 19 de desembre de 2004

Un somni

Aquesta nit he tingut un somni.
I en el somni t'ajudava a fer el llit, i et mirava de reüll. Tu, de reüll, m'esquivaves la mirada.
Tots dos sabiem que haviem trencat la promesa de no tornar-nos a enamorar.

Tan sols ha estat un somni. Ha estat bonic.


Un somriure

dissabte, 18 de desembre de 2004

Estrena

Començar de zero...temptador, però temo el full en blanc, fa massa que no escric...
Me'n sortiré? És un bon moment per intentar-ho.

Un somriure