Per sort o per desgràcia
no sol portar
manual d'instruccions.
Un somriure batega
"Escriuré fins que comenci a escriure sobre el meu jo veritable" Sylvia Plath
Per sort o per desgràcia
no sol portar
manual d'instruccions.
Nedar contracorrent
fora de l'aigua?
Braçades a l'aire.
Ja toquen
les campanes de vidre.
Covard al capdavall,
enfilo l'estret
passadís de la memòria.
No només en Chat
és un personatge.
Fixar l'horitzó
amb passes segures.
-Amb tu, un més un em semblen tres
-Daixò... no estaràs embarassada?
Amb un cor
bategant
entre mans.
I ser-ne conscient.
D'aquí a un minut
serà demà...
No és meravellós?
Sentir-la creixer
entre els braços,
escolar-se
entre els dits.
Tenia la mania de dir-me
massa sovint
el que havia de fer.
Ho lamento.
Ara mano jo.
Potser no s'aguanti
ni amb pinces,
però al menys
aquest cop
no hi ha
roba estesa.
contradiccions.
de les nostres
som el fruit
Certament,
I si ...
I si ...
I si ...
... Se m'amunteguen les certeses.
Petita elegia
de l'efímer
com a obsequi
intemporal
Només un fil de veu...
però a l'agulla.
Les mans parlen
un llenguatge diferent.
Tocat i ...
(enfonsat?)
Ni caixa ni faixa.
Per sort, les roses
no es desfullen
Per definició,
els camins de roses
han de tenir espines.
És possible, diu ella,
que no tingui ni cap ni peus.
És probable, me'n ric jo,
que tingui més peus que cap.
El que és segur, però,
(i aqui rau la contradicció),
és que el més important
a l'hora d'agafar-se les mans,
és precisament
aprendre a deixar-se anar...
En un moment de poca inspiració
em va prometre "tema" per escriure.
L'efecte, però, ha resultat devastador.
I és que hi ha vegades
que el més calent
no és precisament a l'aigüera...
No es tracta
de moldejar el temps.
La qüestió és fer
que no tingui
cap mena d'importància.