De marcar el pas, deixar-se portar, i altres coses que venen de gust a la primavera.

Per poc que s’ho proposés
podria improvisar
una Nit inoblidable.

Avui, però,
el que de veritat
li ve de gust
és que el sorprenguin...

[i deixar-se seduir.]

Imagina quin somriure...

De bufar... i de fer ampolles

El vent s'endú
molt més que paraules.

Un somriure poso per testimoni

Trèbols

A mi em sembla
que se'n va -això que fa ell-
mig enamorar,
el dia
que li va començar a pintar
les fulles que faltaven.

quatre somriures

Moleskine

Li va oferir
els seus records.
Volia que descobrís
aquell algú
a qui ja mai coneixeria.

Un somriure còmplice

D'allò que la gent vol i no vol sentir, dels secrets, de les envejes, i altres cops de, diguem-ne sort, dels que no és convenient fer massa ostentació

Els miracles no existeixen.

I em sembla tan evident
que no crec que calgui
insistir en el tema.

Un ssshhh!! ... somriure

Del tacte de l'ametlla i de qualsevol altra sensació a l'extrem d'allò quotidià

No és tant haver oblidat
que les històries d'aventures
són compatibles amb la poesia,
com no recordar
que a ell, precisament a ell,
mai li ha agradat Bukowsky.

Un somriure esponjós

De les veritats, de les mentides, i sobretot, sobretot, del cristall amb què les mires

I llavors, un dia,
t’adones que no saps quan
la vas començar a veure diferent.

Un somriure ni blanc ni negre

De la temptació de la quasi-perfecció, de reaccions causa-efecte, i altres successions de Finobacci que inciten a reflexionar (-hi)

Quants cops, just abans de rebelar-te,
t’has aturat a contar fins a deu....
per acabar saltant sense embranzida ?

Un somriure...i una queixalada

Com aquell que no vol la cosa

Si escriu, si li escriu,
és només
(i entre altres coses)
perquè encara hi creu.

Un somriure gens casual

De la matèria que no es crea ni es destrueix, del cicle de l'aigua, i d'altres excuses al voltant del do de l'oportunitat

Tant de temps queixant-se
de com es mig-buidava,
i un bon dia va,
i comença a parlar
d'evaporació i condensació...

Un somriure *encantat*

Next, please... i altres incongruències

Sempre havia presumit
de ser de gel.
Quan la dona ardent
se li va acostar, però,
no es va desfer.

Llavors ella, incomprensiblement,
l’acusà de farsant.

Un somriure, dos somriures, tres somriures...

De mirar-se els peus en caminar... i viceversa

De tant fixar la vista
en direcció al capvespre,
quasi oblida que el sol
no només es pon.

Un somriure a trenc d'alba

D'Èpir, de Pirros, i d'altres victòries que en obrir els ulls resulten, si més no, contradictòries

Sempre havia pensat
que els millors somnis
eren els que el despertaven
lentament.

Ara pensa que sempre
havia estat més o menys
equivocat.

De sobte...un somriure

Dubtes raonables

Em queda el teu record,que no existeix,
i aquella nit aviat l'hauré oblidada.
Millor així.
Ets la història que mai podré explicar
perquè ni tan sols sé si és certa.
Sí. Millor així.

Un somriure per recordar

Carpe Diem y no mires con quién

No preguntis el preu
d'allò que t'enlluerna.

Un somriure a ulls clucs

En poques paraules

Tot i que no cal anar massa lluny per saber que la fi del món és invisible, de vegades, per molt il.lògic que pugui semblar el destí, passa que només la dansa secreta de dues mirades que es troben d’amagat trenca l’espera desordenada d’un conflicte que no acabava d’esclatar. En aquest precís moment, inesperadament, allò que creies invisible se’t planta al davant, i un dolor estrany, fluix, dolç, com irreal, converteix la certesa en hipòtesis. Llavors saps segur que ningú podrà esborrar mai l’instant que s’esdevé. El món sembla ser a segles de distància, la vida et comença a ploure davant dels ulls, i al teu voltant l’estertor del buit, el silenci més absolut, la cara muda d’aquell que fuig sense altra meta que la pròpia confusió, es barregen, per una ironia singular, amb una escalfor comfortable que et penetra dins del cap, convertint en senzill caminar sobre aigües poc profundes.
I tammateix no és amor. Perquè si aquesta fos només una història d’amor no valdria la pena explicar-la.

Un somriure de got llarg

Detalls

El que més me'n va agradar?

Té la capacitat
d’aturar el temps
tanta estona com desitja,
i amb una lentitud desconeguda,
en un no res,
somriure.

(Petits detalls, sí, capaços de desballestar-te una vida.)

Un daixò... somriure

Fashion Victim

Diuen que és capritxós,
inconstant,
sovint extravagant...

I tot per tenir,
precisament,
clar allò que vol.

Un somriure sense invitació pel Breadandbutter ;-)

Xocolata ( i ales de cera)

Cremar-se?
Qui ha dit res de cremar-se?

Ell fa temps que només
parla de desfer-se.

Un somriure entre els dits

De Principis, teories, hipòtesis ... i de la fina línia de l'horitzó

Cada cop n'està
més convençut:

El simple fet d'observar
afecta allò que observa ...

(Més del que Heisenberg creia)

Un somriure incert

De temptacions, incandescències, i les seves conseqüències

Gola,
Luxúria,
Enveja,
Vanitat,
Ira,
Peresa,
Avaricia.

Un somriure Capital

Del relativisme (i de la sorra entre els dits)

No és que tingui
els ulls petits.
És que riu molt.

Un somriure del color del cristall amb què es mira

De variables per objectius ( i altres coses )

No és ben bé l'atracció.
Probablement
tampoc la complicitat.
Ni tan sols,
amb tota seguretat, el sexe.

Al capdavall, diu,
és l'unica que l'enfronta
a les seves pors.

Un somriure ergo existeixo

De dobles fons i altres calaixos

Té una part amagada.
De vegades tant
que necessita que algú
li recordi que hi és.
De vegades tant
que li agradaria oblidar-la.

Un somriure a descobrir

U de l'u

Abraçar-la,
adormir-me.

I cada matí
veure-la diferent.

Un somriure renovat

My own set of rules

Diu que la seguirà despullant,
bastint-li noves màscares.

I jo us ho explico així,
talment un d'aquells propòsits
per l'any vinent.

Un somriure de doble cara

Encreuats

Com peces d'un trencaclosques
que sempre encaixen

(dos punts, pausa dramàtica)

Sovint sense sentit.

Una sopa de somriures

De tocar de peus a terra

Quan s'enfonsa en el llot
no és pas perquè trepitgi
amb més o menys força.
Quan s'enfonsa en el llot
és perquè quan es conforma
amb l'agència de viatges
oblida que és possible caminar
a un pam del terra.
Que si volgués, fins i tot,
hagués pogut, podria, podrà, volar.

Un altre somriure amb dedicatòria

Simbiosis & Co

I la carn es torna fang
que m’impregna, m’embolcalla;
no es llegeix en el que escric.

Un somriure i el complementari

Del pànic, del conformisme i d'altres deduccions més o menys encertades

Va tenir tan a tocar
l'objecte del desig
que ha acabat perdent
el desig mateix.

(i de retruc el propi objecte)

Un punt i a part de somriure