Tot d'un plegat

De vegades, com que en el fons no són més que quatre parets, resulta que, tot i que tanquis bé les finestres, hi ha cases massa petites per amagar secrets massa grans.
Potser per això, i potser, també, perquè en una alquímia inversa l’or esdevé plom, quan començà a plorar per coses que ni tan sols sabia que sentia, i amb l’excusa que dues mirades no poden creuar-se quan una mira d’amagat, tot i no tenir tenir massa clar si calia deixar de ser la persona que era per poder trobar la que havia de ser, va decidir que la gràcia de tornar a començar era, precisament, tenir-ho tot per fer una altra vegada.
I és que al capdavall, -això ho dic jo- pensar que no som més que les nostres pors és un bon motiu per vèncer-les.

Un somriure... verd (?)

Hymne a l'amour

Es veu que qui la va batejar com la ciutat de l’amor, deia que a Paris les morts petites ho eren una miqueta menys, de petites; i la veritat és que, tot i que avui en dia per ofegar-se en absenta no calgui sortir del Marsella, o que per mirar affiches de notredames del Moulin Rouge bellugant el pompidou el millor lloc sigui el museu d’Albi, (que és a trenta minuts de Tolouse i a mitja hora de Lautrec), el cendrer de qualsevol habitació de qualsevol pensió de la Gare du Nord encara és el lloc on més picant és l’olor dels Gauolises que es consumeixen -i es consumen- a l’acte. I és que Paris, més que un Veuve Clicquot i gambes al Maxim’s o un passeig amb bicicleta -sense mans- per Montmartre amb l’Amélie Poulain, és, sobretot, sobretot, la Juliette Binoche esperant-te al capdamunt d’unes escales massa estretes per pujar-les de bracet, mentre el piano de Belle du Jour es lamenta per sota una porta.

Un somriure de got llarg

Quelqu'un m'a dit...

Divertit, temptador,
sorprenent...
[Sovint, fins i tot,
inadequat]

Un somriure vanitós. Sí.

Nusos

No trigaria a descobrir
que el pitjor
d’enfrontar-se a un fantasma
és adonar-te
que allò que [no] pots vèncer
és real.

Un somriure com la vida mateixa

De mirar la gent com passa (fins i tot la que no es queda), i d'altres actes quotidians amb un cert aire de, diguem-ne, trascendentalitat

El realisme desmenteix
la grandesa tràgica
de la passió.

Un somriure d'aquells, ja saps...

De les idees preconcebudes, i d'altres reaccions en cadena

Una relació en
defineix una altra.

[Tot i que per fora
no semblin
ni millors ni pitjors]

Un somriure diferent

De focus, d'atencions, de visos de realitat, i altres cops de teatre

L’autèntica paradoxa
és que sigui [precisament]
en aquest gran decorat
que l’envolta
on més real ho veu tot.

Un somriure entre bambalines

D'aquella sensació entre agredolça i salada

Com passar pàgina
a un llibre obert.

[Però ella era una pregunta
que havia de respondre]

Un somriure retòric

Astènies

Li va fer saber
que les seves caricies
li travessaven la pell.

Ell va estarrufar-se.
Ella va grunyir.

[i es van adormir]

Un somriure liquat

De punts, i d'altres inflexions

I just quan pren consciència
de la quantitat d’opcions
al seu davant,
se li acut
que no hi ha millor sentiment
que pensar que al capdavall
només en pot triar una.

"El" somriure

De mirar-se sempre en el mirall equivocat, i altres tendències recurrents

Com si no n'hi hagués prou
amb les espines
de les roses del camí.

Un somriure de via estreta

D'excuses, d'allò que m'enlluerna, i d'altres maneres de veure-hi clar... o no

Just com cada cop
que sent que és a punt
d’arribar-hi,
en fuig.

No fos cas
que li agradés
[i s’hi volgués quedar]

Unsomriureacorrecuita

De marcar el pas, deixar-se portar, i altres coses que venen de gust a la primavera.

Per poc que s’ho proposés
podria improvisar
una Nit inoblidable.

Avui, però,
el que de veritat
li ve de gust
és que el sorprenguin...

[i deixar-se seduir.]

Imagina quin somriure...

De bufar... i de fer ampolles

El vent s'endú
molt més que paraules.

Un somriure poso per testimoni

Trèbols

A mi em sembla
que se'n va -això que fa ell-
mig enamorar,
el dia
que li va començar a pintar
les fulles que faltaven.

quatre somriures

Moleskine

Li va oferir
els seus records.
Volia que descobrís
aquell algú
a qui ja mai coneixeria.

Un somriure còmplice

D'allò que la gent vol i no vol sentir, dels secrets, de les envejes, i altres cops de, diguem-ne sort, dels que no és convenient fer massa ostentació

Els miracles no existeixen.

I em sembla tan evident
que no crec que calgui
insistir en el tema.

Un ssshhh!! ... somriure

Del tacte de l'ametlla i de qualsevol altra sensació a l'extrem d'allò quotidià

No és tant haver oblidat
que les històries d'aventures
són compatibles amb la poesia,
com no recordar
que a ell, precisament a ell,
mai li ha agradat Bukowsky.

Un somriure esponjós

De les veritats, de les mentides, i sobretot, sobretot, del cristall amb què les mires

I llavors, un dia,
t’adones que no saps quan
la vas començar a veure diferent.

Un somriure ni blanc ni negre

De la temptació de la quasi-perfecció, de reaccions causa-efecte, i altres successions de Finobacci que inciten a reflexionar (-hi)

Quants cops, just abans de rebelar-te,
t’has aturat a contar fins a deu....
per acabar saltant sense embranzida ?

Un somriure...i una queixalada

Com aquell que no vol la cosa

Si escriu, si li escriu,
és només
(i entre altres coses)
perquè encara hi creu.

Un somriure gens casual

De la matèria que no es crea ni es destrueix, del cicle de l'aigua, i d'altres excuses al voltant del do de l'oportunitat

Tant de temps queixant-se
de com es mig-buidava,
i un bon dia va,
i comença a parlar
d'evaporació i condensació...

Un somriure *encantat*

Next, please... i altres incongruències

Sempre havia presumit
de ser de gel.
Quan la dona ardent
se li va acostar, però,
no es va desfer.

Llavors ella, incomprensiblement,
l’acusà de farsant.

Un somriure, dos somriures, tres somriures...

De mirar-se els peus en caminar... i viceversa

De tant fixar la vista
en direcció al capvespre,
quasi oblida que el sol
no només es pon.

Un somriure a trenc d'alba

D'Èpir, de Pirros, i d'altres victòries que en obrir els ulls resulten, si més no, contradictòries

Sempre havia pensat
que els millors somnis
eren els que el despertaven
lentament.

Ara pensa que sempre
havia estat més o menys
equivocat.

De sobte...un somriure

Dubtes raonables

Em queda el teu record,que no existeix,
i aquella nit aviat l'hauré oblidada.
Millor així.
Ets la història que mai podré explicar
perquè ni tan sols sé si és certa.
Sí. Millor així.

Un somriure per recordar

Carpe Diem y no mires con quién

No preguntis el preu
d'allò que t'enlluerna.

Un somriure a ulls clucs

En poques paraules

Tot i que no cal anar massa lluny per saber que la fi del món és invisible, de vegades, per molt il.lògic que pugui semblar el destí, passa que només la dansa secreta de dues mirades que es troben d’amagat trenca l’espera desordenada d’un conflicte que no acabava d’esclatar. En aquest precís moment, inesperadament, allò que creies invisible se’t planta al davant, i un dolor estrany, fluix, dolç, com irreal, converteix la certesa en hipòtesis. Llavors saps segur que ningú podrà esborrar mai l’instant que s’esdevé. El món sembla ser a segles de distància, la vida et comença a ploure davant dels ulls, i al teu voltant l’estertor del buit, el silenci més absolut, la cara muda d’aquell que fuig sense altra meta que la pròpia confusió, es barregen, per una ironia singular, amb una escalfor comfortable que et penetra dins del cap, convertint en senzill caminar sobre aigües poc profundes.
I tammateix no és amor. Perquè si aquesta fos només una història d’amor no valdria la pena explicar-la.

Un somriure de got llarg

Detalls

El que més me'n va agradar?

Té la capacitat
d’aturar el temps
tanta estona com desitja,
i amb una lentitud desconeguda,
en un no res,
somriure.

(Petits detalls, sí, capaços de desballestar-te una vida.)

Un daixò... somriure

Fashion Victim

Diuen que és capritxós,
inconstant,
sovint extravagant...

I tot per tenir,
precisament,
clar allò que vol.

Un somriure sense invitació pel Breadandbutter ;-)