divendres, 14 de gener del 2005

capcot

Acera


Passejant de matinada per carrers endormiscats,
vaig trencar-me en mil bocins.
No tenia on anar, ni volia recordar...
de fet...no gosava.

Un somriure covard

Ha pensat en Chatnoir a les 17:24
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)