dimarts, 22 de març de 2005

Gentilesa de la Belle


La mateixa vitalitat dels sentiments
que no em deixa vessar llàgrimes
em fa tremolar les mans.
I em sento malalt, com si m'ofegués
sota la pell que em tiba i empresona
en una queixa amable
atapeïda de quimeres.

Un somriure forçat, però possible