dissabte, 2 d’abril de 2005

Ferida oberta

herida abierta, de M.A. Garcia


"Sota la cruel dolçor de la carn, l'esperit d'Arnau gemegava:
<<¿per què no m'ha de mirar a mi d'aquesta manera?>> La noia devia sentir l'esguard d'ell; perquè es va girar, va somriure. Arnau, tot comprovant la indiferència del somrís va quedar-se mirant, com fascinat, les dents humides que el somrís descobria. Ella li va posar la mà al genoll. A poc a poc, amb un esforç a cada moviment, Arnau va posar la mà sobre la d'ella.
(...)
Arnau romangué una estona en un silenci desconsolat on tanmateix fruïa intensament amb la contemplació propera del rostre de Ramona. Amb una cautela infinita, com si temés de fer fugir un ocell esveradís, va acostar la mà al braç nu de la noia. Per les puntes dels dits, al contacte d'aquella carn d'una tebiesa tan jove, un nou doll de dolçor punyent va abocar-se a dilatar-li els sentits. El minyó va tornar a parlar, amb una veu que un tremolor creixent trencava:
-Vull passar aquesta nit amb tu, Ramona, no te'n penediràs.
La noia li va adreçar un esguard mofeta.
-Vols dir?"


L'Arnau sent una passió irresistible per la Ramona a "Una mena d'amor", de Cèsar August Jordana considerada la primera novel.la eròtica catalana (1931)

Un somriure exaltador de la febre creadora