dimecres, 22 de juny del 2005

S'alça el teló

Cabaret
Paraules, si,
que s'encenen cada vespre
dalt de l'escenari,
trèmules, llunyanes
recreant
moments ingenus.

Em reclamen,
m'afalaguen,
No m'hi sé acostumar


Un somriure a tutti pleni
Ha pensat en Chatnoir a les 21:00
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)