De la temporalitat en general, de fer endreça en particular, de la sorra entre els dits, i de qualsevol altre caprici... si no se'n va només amb aigua

Recordo aquell estiu
en què cada dia
tenia el seu nom.
Tot just un any després
les engrunes del camí
eren un bon pretext per tornar-hi.
No hi vaig anar més.

Un somriure al calaix [però ben a la vista]