dimarts, 8 de gener de 2008

Bàsicament de reafirmar-se en l'anterior... però més a prop. Fins i tot d'allà on fa temps que diu li agradaria arribar

boomp3.com

Òscar

No és pas que ara, de sobte, li hagi vingut la dèria de trencar cintes,
però és que, [què cony!] arriba un punt del camí en què, tot i que els vorals segueixin amagant pedres amb què tornar-se a entrebancar, ja no hi ha més arbres que et puguin caure al damunt o barrant-te el pas.
És el moment de, fins i tot, posem per cas, qüestionar Kavafis.


Un somriure igual, però diferent