dimecres, 30 de juny de 2010

Alegat a la impaciència desmesurada

misto

Tocar-la, per sobre la roba,
i en treure-li adonar-te
que no tens tacte a les mans.
Que tota la força se te’n va pels ulls.

Un somriure de parpelles cremades

3 comentaris:

NaiaraRuiz ha dit...

M'encanten tots els teus somriures!

Vida ha dit...

Una manera de desitjar ben masculina.

núria ha dit...

què bo!!!!!!!! m'encanta