dimarts, 10 d’agost de 2010

De miralls insospitats i reflexions improvisades

Òscar a Nova York

Tot Pla "B" implica
cautela o fracas.

Un somriure narcisista

3 comentaris:

Vida ha dit...

Aquest autoretrat és fascinant. M'encanta el concepte.

mar ha dit...

mmm, m'agrada aquesta ombra!
:)

Dafne ha dit...

He descobert aquest blog, sense saber com. L'he estat mirant, i en veure que sempre hi ha un somriure diferent i especial, m'ha agradat molt. Aquests dies, molts amics s'esforcen per provocar-me somriures. Ara per ara, són plens de tristor.
Aniré seguint els teus somriures!!!