divendres, 5 de novembre de 2010

De petjades que s'esborren, de petjades que no

s'agaró

Tenir molt per recordar,
molt per endavant,
converteix en frívol
concentrar-se en el present.

Un somriure pensat

3 comentaris:

anna g. ha dit...

però és una frivolitat necessària. petons! :)

vNaRu ha dit...

Acabo de descobrir el blog i m'encanta, quan tingui temps el llegiré amb detall. A veure si tinc sort i trobo el meu somriure, que veig que en tens molts!

Salut

Anònim ha dit...

Però sense present, no hi ha pas futur...