(...)
Un somriure a l'estómac
"Escriuré fins que comenci a escriure sobre el meu jo veritable" Sylvia Plath
Sempre deia que el caràcter
il.lícit, clandestí,
de la nostra relació
li donava un caire romàntic.
Potser per això,
tot i que ja no calgui,
quan em truca
encara em parla fluixet.
I tanmateix
batega.
Fer castells
Obrir finestres
Fer castells
Despert,
tots els somnis
són dolços.
Ni molt ni poc.
Aquest cop, Tot.
Amb el ferm (sic) propòsit
de no fer servir més
el blog per lligar.
La setmana que ve començo...
El contrari de treure
conills de la xistera...
treure xisteres del conill.
No oblidar.
Ni lentament,
com les coses
de la vida...
El seu cap
a la meva espatlla.
Benvinguts al paradís:
Es prega s'abstinguin
de tenir idees brillants
(o si més no
de manifestar-les
en veu alta)
Per sort o per desgràcia
no sol portar
manual d'instruccions.
Nedar contracorrent
fora de l'aigua?
Braçades a l'aire.
Ja toquen
les campanes de vidre.
Covard al capdavall,
enfilo l'estret
passadís de la memòria.
No només en Chat
és un personatge.
Fixar l'horitzó
amb passes segures.
-Amb tu, un més un em semblen tres
-Daixò... no estaràs embarassada?
Amb un cor
bategant
entre mans.
I ser-ne conscient.
D'aquí a un minut
serà demà...
No és meravellós?
Sentir-la creixer
entre els braços,
escolar-se
entre els dits.
Tenia la mania de dir-me
massa sovint
el que havia de fer.
Ho lamento.
Ara mano jo.