Believe it
or not.
Un somriure a raig
"Escriuré fins que comenci a escriure sobre el meu jo veritable" Sylvia Plath
Believe it
or not.
Més música
que argument.
La penso,
ergo
existeix.
A l'estiu
no hi ha mànigues
d'on treure asos.
Tot i el risc
que no t'entenguin,
poques paraules
sovint
ho diuen tot.
A cadascú
el que és seu.
Ella veu el que no veig.
Jo sé el que no sap.
I li explico.
I m'ho explica.
Tu, que assegut
davant la copa plena
l'alces però no beus,
A què esperes?
De la mateixa manera
que els Grecs
feien estatues a Déus
que no coneixien
però esperaven trobar.
Més val beure-se'l
mentre és mig ple.
Sempre havia renegat del temps
i la seva successió ordenada.
Ara avorreix aquesta furient
simultaneïtat sense brida
que més que sadollar-lo el desborda.
Deia Shakespeare que una rosa
encara que no es digués rosa
faria la mateixa olor.
Ella No.
Com podria evocar-la
sense la grafia del seu nom?
No és que no cregui
en mitges taronges.
(Tampoc, precisament,
que amb l'edat es torni
més dolç que corrossiu.)
L'avantatge de tenir somnis grans
és que no els perds de vista
mentre els persegueixes.
Sempre deia que el caràcter
il.lícit, clandestí,
de la nostra relació
li donava un caire romàntic.
Potser per això,
tot i que ja no calgui,
quan em truca
encara em parla fluixet.
I tanmateix
batega.
Fer castells
Obrir finestres
Fer castells
Despert,
tots els somnis
són dolços.
Ni molt ni poc.
Aquest cop, Tot.
Amb el ferm (sic) propòsit
de no fer servir més
el blog per lligar.
La setmana que ve començo...
El contrari de treure
conills de la xistera...
treure xisteres del conill.
No oblidar.
Ni lentament,
com les coses
de la vida...
El seu cap
a la meva espatlla.
Benvinguts al paradís:
Es prega s'abstinguin
de tenir idees brillants
(o si més no
de manifestar-les
en veu alta)
Per sort o per desgràcia
no sol portar
manual d'instruccions.