Tot i les nits que es regalen,
quan se'n torni a enamorar,
ho farà
de les tardes que encara
han de compartir.
Un altre somriure sense busques
"Escriuré fins que comenci a escriure sobre el meu jo veritable" Sylvia Plath
Tot i les nits que es regalen,
quan se'n torni a enamorar,
ho farà
de les tardes que encara
han de compartir.
El moment
converteix en intens
el plaer de l'espera.
Viure en cercles
és molt més
que un estat d'ànim,
-respon ell-.
Fa anys van ensenyar-li
que no es pot fer res
per canviar el món.
Tampoc ho pretenia...
Orgullosa, no s'adona
que el dia que ell
les deixi de regar,
les flors deixaran
d'inclinar-se al seu pas.
Panxa amunt
damunt l'herba,
fins la lluna
sembla a l'abast.
Just quan veu que se li escapa,
abans, però, que s'acabi d'acabar,
covard, passa pàgina.
(una vegada i una altra)
Veure com es despulla,
mirar-la mentre es vesteix.
Fixament, de lluny,
faig veure que no la veig.
Alentint el pas, de reüll,
fa veure que no se n'adona.
L'han vist plorar...
Ja no es tapa, diuen,
la cara amb les mans.
Només buscava algú
que s'esforcés a entendre
els seus capricis.
Potser algún dia
algú recordi
que durant un temps,
"hi havia una vegada"
Incongruències & Co.
Línies rectes
surten
del camí marcat.
I jo que pensava
que sempre apuntava
massa amunt...
Ho tornaria a fer...
exactament igual.
Tot.
Velles coartades,
arestes de veritat.
Vertígen és
mirar amunt.
Les molles de pa
són bona excusa.
Believe it
or not.
Més música
que argument.
La penso,
ergo
existeix.
A l'estiu
no hi ha mànigues
d'on treure asos.
Tot i el risc
que no t'entenguin,
poques paraules
sovint
ho diuen tot.
A cadascú
el que és seu.
Ella veu el que no veig.
Jo sé el que no sap.
I li explico.
I m'ho explica.
Tu, que assegut
davant la copa plena
l'alces però no beus,
A què esperes?
De la mateixa manera
que els Grecs
feien estatues a Déus
que no coneixien
però esperaven trobar.
Més val beure-se'l
mentre és mig ple.