No l'estimo,
no és perfecta...
Ja la canviaré.
Un somriure a mida
"Escriuré fins que comenci a escriure sobre el meu jo veritable" Sylvia Plath
Fou en acompanyar-lo
de bracet al terrat,
que s'adonà de com
l'ofegava el celobert.
Li van advertir que tenia
un forat negre en lloc de cor.
Ella només veia
que atreia la llum.
...
I es va deixar xuclar.
Si no sabés el que busca
potser tindria excusa
per no valorar el que troba.
Pedres
a les butxaques.
Per un cop
que arriba a l'estació
a temps per l'últim tren,
i ni tan sols l'importa
ser a l'andana equivocada.
Al capdavall,
les Reines dels contes
tampoc són tan dolentes...
Cada cop que s'asseu
a mirar la vida com marxa,
només la veu passar.
Com si amb el nostre silenci
volguéssim proclamar
quelcom definitiu.
Si com havia deduït,
tot es reduís, simplement,
a una lluita
entre Einstein i Darwin,
el resultat
no seria sempre tan desigual.
Talment alçar la copa,
beure'n el vi,
i enfonsar-se,
dolça, plàcida,
verticalment,
en la seva llacor.
Mirall trencat,
promeses falses.
El somni s'ha acabat.
He vist ploure
sobre el mar,
i allò predible, avorrit,
m'ha arrencat un somriure.
O sigui
que l'amor
era això?
Diu
que estimant-la en silenci
la sent
bategar molt més a prop.
Quan menys jo sóc jo,
més ella és ella...
i quan més la somio,
més s'hi assembla.
Sota aquesta aparença,
algú, mort de por,
només vol que l'estimin.
Voldria cridar
que sóc aquí...
(vehementment)
Diuen que l'han vista,
que als matins
es posa encara
aquell somriure que un dia
li vaig regalar.
Tot i les nits que es regalen,
quan se'n torni a enamorar,
ho farà
de les tardes que encara
han de compartir.
El moment
converteix en intens
el plaer de l'espera.
Viure en cercles
és molt més
que un estat d'ànim,
-respon ell-.
Fa anys van ensenyar-li
que no es pot fer res
per canviar el món.
Tampoc ho pretenia...
Orgullosa, no s'adona
que el dia que ell
les deixi de regar,
les flors deixaran
d'inclinar-se al seu pas.
Panxa amunt
damunt l'herba,
fins la lluna
sembla a l'abast.
Just quan veu que se li escapa,
abans, però, que s'acabi d'acabar,
covard, passa pàgina.
(una vegada i una altra)
Veure com es despulla,
mirar-la mentre es vesteix.
Fixament, de lluny,
faig veure que no la veig.
Alentint el pas, de reüll,
fa veure que no se n'adona.
L'han vist plorar...
Ja no es tapa, diuen,
la cara amb les mans.
Només buscava algú
que s'esforcés a entendre
els seus capricis.