No és flor d'un dia
la que sola
fa estiu
Un somriure com la vida mateixa
"Escriuré fins que comenci a escriure sobre el meu jo veritable" Sylvia Plath
"He sabut que t'ha florit una flor al menjador.
(...)
Em plau, malgrat...
no sé quan la podré regar."
(Angels Gomà, Ricard Calabuig)
Durant uns dies
res serà el mateix...
Les mans sempre confirmen
el que els ulls
mai gosen negar.
Benvolgudes,
ho lamento,
el rumor és cert...
Creuar els dits,
tancar els ulls...
sense deixar res a l'atzar.
Avui és un d'aquells dies
per escriure d'un mateix...
Cansa't de contemplar-lo,
s'hi capbussa,
ara sí,
badant els ulls.
Disculpeu que avui
tampoc escrigui...
i només canti...
Ara.
Ara sí.
Demana'm la lluna...
Però estigues preparada
quan el sol
comenci a donar voltes
al teu voltant.
Fer-te mal?
Que difícil
quan sempre es fuig
de les relacions
abans que puguin ferir massa ...
Que a aquestes alçades
encara em demanin
"qui s'amaga rere en Chat"
no deixa de fer-me gràcia...
Qui sóc?
Com sóc?
No espereu que sigui jo qui respongui
Creure que no es pot escalar una muntanya
feta de "massa" grans de sorra,
és quasi tan estúpid
com ofegar-se en un got mig ple d'aigua,
com donar una segona oportunitat al senyor Murphy,
com plantar "la mateixa pedra" al mig del camí...
És a força de mirar
els trens com passen,
que aprens a saber
quin és el teu,
quin el que has d'agafar,
quina l'oportunitat
que mai, mai,
sota cap concepte,
no hauries de deixar escapar ...
Sempre m'han fet por els límits...
Potser per això,
les bombolles
les solo triar ben grans.
Un somriure clar com l'aigua i una bombolla a compartir
-M'estimes?
-Ssshhh!La complicitat és implícita
-Torna'm a abraçar...
No és amor,
ni és sexe,
ni amistat...
El que passa és que jo
li modero la desmesura.
El que passa és que ella
em desferma la sobrietat.
I a l'inrevés...
I és amor,
i és sexe,
i amistat...
"El sentit del viatge és el camí mateix"
No,
no ho sé,
segurament no,
potser, ... si de cas...,
Ai!,
res,
que no!!
Sono prou convincent?
Sense aquell somni que un dia em desvetllà,
probablement mai m'hagués lliurat
dels asos a les mànigues,
dels jocs de mans,
dels focs d'encenalls...
Per sort, ara,
els conills que trec de la xistera
no són cap il.lusió.
De vegades em pregunto
quin és el meu
costat del mirall
Diuen que la memòria
dels peixos de colors
és d'uns tres segons.
Jo recordo perfectament
el que ha de passar...
(i estic impacient)
"Are you, you the one,
with the spark to bring
my punk rock back"
Hi ha molta més vida
de la que puc abraçar.
Ho sé.
No puc menys, per tant,
que xuclar
TOTA la que hi ha
al meu abast...
Tu inclosa
I si ...,
I si ...,
I si ...,
De què serveix lamentar-nos
quan el cel és tan alt
al nostre damunt?
Hi ha somnis
que cal dormir
de puntetes
per no trencar
l'encanteri.
Entre ombres propícies a les confidències,
amb una tafaneria insistent,
juguem a recordar el comfort d'un temps
on es reclou la melancolia.