Potser no s'aguanti
ni amb pinces,
però al menys
aquest cop
no hi ha
roba estesa.
Un somriure habitual
ígnia
Fa 4 dies
dijous, 30 de març del 2006
De mirades perdudes, de mirades trobades
Un somriure habitual
dimecres, 29 de març del 2006
Del món a l'inrevés? o de nosaltres cap per avall?
contradiccions.
de les nostres
som el fruit
Certament,
tossuts somriures Dos
dilluns, 27 de març del 2006
De dubtes raonables
I si ...
I si ...
I si ...
... Se m'amunteguen les certeses.
Un somriure a les dues bandes (del mirall)
dissabte, 25 de març del 2006
D'un present que no existeix
Petita elegia
de l'efímer
com a obsequi
intemporal
Un somriure d'ara, d'ahir i de sempre
dijous, 23 de març del 2006
Come rain or come shine (o de més verdes en maduren)
Només un fil de veu...
però a l'agulla.
Un somriure bluetooth
dimecres, 22 de març del 2006
De qui és qui (o de màscares, de la fredor de les paraules i del joc dels disbarats)
Les mans parlen
un llenguatge diferent.
Un somriure toca el cel ... amb la punta dels dits
dissabte, 18 de març del 2006
De jugar a barcos (o d'encara més flors però no tantes violes)
Tocat i ...
(enfonsat?)
Un somriure i gràcies ... per la propina
divendres, 17 de març del 2006
De més flors i més violes ( o lliçons pràctiques d'anatomia)
Ni caixa ni faixa.
Per sort, les roses
no es desfullen
Un somriure de direcció obligtòria
dijous, 16 de març del 2006
De flors i violes
Per definició,
els camins de roses
han de tenir espines.
Un somriure sense reclamacions
dimarts, 14 de març del 2006
De l'un davant de l'altre (i d'altres maneres de saltar al buit)
És possible, diu ella,
que no tingui ni cap ni peus.
És probable, me'n ric jo,
que tingui més peus que cap.
El que és segur, però,
(i aqui rau la contradicció),
és que el més important
a l'hora d'agafar-se les mans,
és precisament
aprendre a deixar-se anar...
Un somriure d'aquells, ja saps ... sense xarxa
divendres, 10 de març del 2006
De buscar la inspiració i d'escots VER-TI-GI-NO-SOS (o de publicitats subliminals sense cap mena d'escrúpol)
En un moment de poca inspiració
em va prometre "tema" per escriure.
L'efecte, però, ha resultat devastador.
I és que hi ha vegades
que el més calent
no és precisament a l'aigüera...
Un somriure sense paraules
dimarts, 7 de març del 2006
Inspirar, respirar
No es tracta
de moldejar el temps.
La qüestió és fer
que no tingui
cap mena d'importància.
Un somriure "Sant Pol"
dimecres, 1 de març del 2006
dimarts, 28 de febrer del 2006
dilluns, 27 de febrer del 2006
Les nostres passes marquen el camí
"He sabut que t'ha florit una flor al menjador.
(...)
Em plau, malgrat...
no sé quan la podré regar."
(Angels Gomà, Ricard Calabuig)
Un somriure em fa volar
dimecres, 22 de febrer del 2006
De carnavals ... sense màscara, i d'absències temporals (o ...¡Ponte la peluca, ya!...)
Durant uns dies
res serà el mateix...
Un somriure que es desmelena i no es despentina
dimarts, 21 de febrer del 2006
dilluns, 20 de febrer del 2006
De llibres oberts
Les mans sempre confirmen
el que els ulls
mai gosen negar.
Un somriure sense alè ni espera
diumenge, 19 de febrer del 2006
De deixar-les totes ( excepte dues... bé... o quatre... ) i de vicis, amors i determinacions diverses
Benvolgudes,
ho lamento,
el rumor és cert...
Un somriure que avisa i no és traïdor
dijous, 16 de febrer del 2006
De ser supersticiós, només per si de cas
Creuar els dits,
tancar els ulls...
sense deixar res a l'atzar.
Tretze somriures de gat negre ... perfectament planificats
dimarts, 14 de febrer del 2006
Amb el cor a la mà
Avui és un d'aquells dies
per escriure d'un mateix...
Un somriure de xocolata se'm desfà als llavis
dissabte, 11 de febrer del 2006
Qüestió de perspectiva
Cansa't de contemplar-lo,
s'hi capbussa,
ara sí,
badant els ulls.
Un somriure imparable (sense manifest ni neoprè)
divendres, 10 de febrer del 2006
Missatge per als lectors habituals
Disculpeu que avui
tampoc escrigui...
i només canti...
Un somriure (ssshhh!!) a cau d'orella
dimarts, 7 de febrer del 2006
divendres, 3 de febrer del 2006
"E pur si muove"... i altres teories heliocèntriques...o no... (o de somnis que no s'esvaeixen en tancar els ulls)
Ara.
Ara sí.
Demana'm la lluna...
Però estigues preparada
quan el sol
comenci a donar voltes
al teu voltant.
Un somriure en un cove
dijous, 2 de febrer del 2006
My baby just cares for me
Fer-te mal?
Que difícil
quan sempre es fuig
de les relacions
abans que puguin ferir massa ...
Un somriure intencionat
dimecres, 1 de febrer del 2006
Qui és en Chat ??
Que a aquestes alçades
encara em demanin
"qui s'amaga rere en Chat"
no deixa de fer-me gràcia...
Qui sóc?
Com sóc?
No espereu que sigui jo qui respongui
Un somriure egocèntric
dimarts, 31 de gener del 2006
Encara que plogui sobre mullat... (i d'altres llums al final del túnel)
Creure que no es pot escalar una muntanya
feta de "massa" grans de sorra,
és quasi tan estúpid
com ofegar-se en un got mig ple d'aigua,
com donar una segona oportunitat al senyor Murphy,
com plantar "la mateixa pedra" al mig del camí...
Una mà estesa i un somriure d'aquells, ja saps, versió optimista
dilluns, 30 de gener del 2006
dijous, 26 de gener del 2006
Qüestió d'oportunitats (agafades al vol, reposades, premeditades o provocades), o de mirar la vida passar
És a força de mirar
els trens com passen,
que aprens a saber
quin és el teu,
quin el que has d'agafar,
quina l'oportunitat
que mai, mai,
sota cap concepte,
no hauries de deixar escapar ...
Un somriure oportunista (amb uns vagons molt confortables, per cert)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)