Potser algún dia
algú recordi
que durant un temps,
"hi havia una vegada"
Un somriure com cap altre
"Escriuré fins que comenci a escriure sobre el meu jo veritable" Sylvia Plath
Potser algún dia
algú recordi
que durant un temps,
"hi havia una vegada"
Incongruències & Co.
Línies rectes
surten
del camí marcat.
I jo que pensava
que sempre apuntava
massa amunt...
Ho tornaria a fer...
exactament igual.
Tot.
Velles coartades,
arestes de veritat.
Vertígen és
mirar amunt.
Les molles de pa
són bona excusa.
Believe it
or not.
Més música
que argument.
La penso,
ergo
existeix.
A l'estiu
no hi ha mànigues
d'on treure asos.
Tot i el risc
que no t'entenguin,
poques paraules
sovint
ho diuen tot.
A cadascú
el que és seu.
Ella veu el que no veig.
Jo sé el que no sap.
I li explico.
I m'ho explica.
Tu, que assegut
davant la copa plena
l'alces però no beus,
A què esperes?
De la mateixa manera
que els Grecs
feien estatues a Déus
que no coneixien
però esperaven trobar.
Més val beure-se'l
mentre és mig ple.
Sempre havia renegat del temps
i la seva successió ordenada.
Ara avorreix aquesta furient
simultaneïtat sense brida
que més que sadollar-lo el desborda.
Deia Shakespeare que una rosa
encara que no es digués rosa
faria la mateixa olor.
Ella No.
Com podria evocar-la
sense la grafia del seu nom?
No és que no cregui
en mitges taronges.
(Tampoc, precisament,
que amb l'edat es torni
més dolç que corrossiu.)
L'avantatge de tenir somnis grans
és que no els perds de vista
mentre els persegueixes.
Sempre deia que el caràcter
il.lícit, clandestí,
de la nostra relació
li donava un caire romàntic.
Potser per això,
tot i que ja no calgui,
quan em truca
encara em parla fluixet.
I tanmateix
batega.
Fer castells
Obrir finestres
Fer castells
Despert,
tots els somnis
són dolços.
Ni molt ni poc.
Aquest cop, Tot.