La propera vegada que ens trobem
no facis que t'ho demani...
Només abraça'm, si,
i gaudim plegats el calfred
que ens pugi per l'esquena.
Un somriure AIXÍ de gran
"Escriuré fins que comenci a escriure sobre el meu jo veritable" Sylvia Plath
La propera vegada que ens trobem
no facis que t'ho demani...
Només abraça'm, si,
i gaudim plegats el calfred
que ens pugi per l'esquena.
La passió ens exigeix,
però tenim por, molta por,
por de donar, por d’entregar-nos,
de deixar-nos anar;
d’ estimar-nos tant
que l’única sortida
sigui acabar odiant-nos.
Potser per això emmascarem
l’amor rera la còmoda
pàtina de l’ amistat.
Sortir? D’aquest laberint? Ara?
No ho sé, m’agrada pul.lular al teu voltant...
(borinot, em dius!)
Però un dia m’aturaré, et miraré,
i et diré "cap dona més, cap més amant".
Llavors tu em miraràs i em diràs
"cap home més, cap més amant",
i somriurem, i ja estarà,
no caldrà que ens diguem
que de nou ens hem tornat a enamorar...
Però ens ho direm, sí, perquè...
què és l’Amor sinó?
No, no parlem d’amor, ara no ...
que és fràgil,
fugaç,
mortal…
M’estimo més jugar
a emmordassar els sentiments,
al plaer efímer
de la innocència perduda.
Ja ens enamorarem
de nou més endavant...
Tot i que en una pantalla,
a les paraules tristes
hi segueixo veient
llàgrimes de tinta.
M'entesto a contradir
qui em priva de morir,
del meu desig violent
de dolls de sang, de poesia.
"Em preocupes, no ho nego, però també somric,
conec el teu joc, com mous les peces,
com redimensiones el taulell...
M'agrada que siguis així, m'inquieta, em fascina...
ets el meu millor invent, ets... simplement (com) jo".
El jaç de pètals
ens brinda el vi
que ens clou els ulls
No. Mai he cregut en impossibles...
"Solquem l'atzar
buscant racons d'esperança,
però en calma o en tempesta
perdem la vastitud
rere onades que cavalquen
mars d'ingratitud."
El que escolta, el que mira, el que parla,
el que abraça, el que besa,
el que somriu, el que aconsella, el que sent...
el que hi és.