En un univers de grisos, de matisos, de mescles...
l'encisadora, torbadora, desconcertant realitat
d'un món de blancs i negres purs,
d'extrems, de contrastos sense termes mitjos
no deixa de ser un bon estímul
per seguir veient els gots mig plens.
Abans creia que totes les cançons parlaven de mi.
Ara, però, que enlloc de seure a mirar la vida com passa
em dedico a passejar-hi agafats de bracet,
m'adono que el problema és només
que hi ha massa cançons tristes.
"Love is all a matter of timing.
It's no good meeting the right person...
too soon or too late"
(2046 de Wong Kar Wai)
¿Saps?
Un dia, potser, només potser,
em cansaré de jugar
i "ens" fabricaré
una oportunitat a mida.
Junto a las palmeras
luce solitario,
Y no estás tu...
Que les aparences enganyen?
De vegades, si...
Però ja em coneixes,
Sóc el que hi ha,
ni més ni menys...
I amb les meves virtuts,
amb els meus defectes,
et segueixo fent somriure.
(M'agrada)
M'estima, m'estima, m'estima, m'estima,
m'estima, m'estima, m'estima, m'estima,
m'estima, m'estima, m'estima, m'estima,
m'estima, m'estima, m'estima, m'estima,
m'estima, m'estima, m'estima, m'estima,
m'estima, m'estima, m'estima, m'esti...
