No és flor d'un dia
la que sola
fa estiu
Un somriure com la vida mateixa
"Escriuré fins que comenci a escriure sobre el meu jo veritable" Sylvia Plath
"He sabut que t'ha florit una flor al menjador.
(...)
Em plau, malgrat...
no sé quan la podré regar."
(Angels Gomà, Ricard Calabuig)
Durant uns dies
res serà el mateix...
Les mans sempre confirmen
el que els ulls
mai gosen negar.
Benvolgudes,
ho lamento,
el rumor és cert...
Creuar els dits,
tancar els ulls...
sense deixar res a l'atzar.
Avui és un d'aquells dies
per escriure d'un mateix...
Cansa't de contemplar-lo,
s'hi capbussa,
ara sí,
badant els ulls.
Disculpeu que avui
tampoc escrigui...
i només canti...
Ara.
Ara sí.
Demana'm la lluna...
Però estigues preparada
quan el sol
comenci a donar voltes
al teu voltant.
Fer-te mal?
Que difícil
quan sempre es fuig
de les relacions
abans que puguin ferir massa ...
Que a aquestes alçades
encara em demanin
"qui s'amaga rere en Chat"
no deixa de fer-me gràcia...
Qui sóc?
Com sóc?
No espereu que sigui jo qui respongui