Massa vegades ja,
- diu convençut -,
ha cregut olorar
flors abans de veure-les.
Un somriure sota el nas
"Escriuré fins que comenci a escriure sobre el meu jo veritable" Sylvia Plath
Massa vegades ja,
- diu convençut -,
ha cregut olorar
flors abans de veure-les.
Quina mena de força,
si ni tan sols sabia nedar,
va impulsar-lo a saltar
per salvar aquell que s'ofegava?
No aspira, tampoc, ja no,
a comprendre'n les circumstàncies,
acceptar-ne les conseqüències.
On no vol acabar d'arribar,
d'on no vol acabar de fugir.
Hi ha més dies que llonganisses,
però cada dia un de menys.
No és de vidre,
però el dia que es trenqui,
tot i que ningú sembli adonar-se'n,
ho farà en mil bocins.
Fins on no hi ha camins
tot
el porta a ella.
I quan més s'allunya,
més l'apropen les onades.
No pot evitar pensar
que està vivint,
en tercera persona,
la vida d'un altre.
Suposo que és (sic)
culpa de tots,
però avui
em fa vergonya
ser català.
Bategar-la més depressa ...
per gaudir-la més a poc a poc.
(i així fer-la més especial encara)