Com passar pàgina
a un llibre obert.
[Però ella era una pregunta
que havia de respondre]
Un somriure retòric
"Escriuré fins que comenci a escriure sobre el meu jo veritable" Sylvia Plath
Com passar pàgina
a un llibre obert.
[Però ella era una pregunta
que havia de respondre]
Li va fer saber
que les seves caricies
li travessaven la pell.
Ell va estarrufar-se.
Ella va grunyir.
[i es van adormir]
I just quan pren consciència
de la quantitat d’opcions
al seu davant,
se li acut
que no hi ha millor sentiment
que pensar que al capdavall
només en pot triar una.
Com si no n'hi hagués prou
amb les espines
de les roses del camí.
Just com cada cop
que sent que és a punt
d’arribar-hi,
en fuig.
No fos cas
que li agradés
[i s’hi volgués quedar]
Per poc que s’ho proposés
podria improvisar
una Nit inoblidable.
Avui, però,
el que de veritat
li ve de gust
és que el sorprenguin...
[i deixar-se seduir.]
A mi em sembla
que se'n va -això que fa ell-
mig enamorar,
el dia
que li va començar a pintar
les fulles que faltaven.
Li va oferir
els seus records.
Volia que descobrís
aquell algú
a qui ja mai coneixeria.
Els miracles no existeixen.
I em sembla tan evident
que no crec que calgui
insistir en el tema.
No és tant haver oblidat
que les històries d'aventures
són compatibles amb la poesia,
com no recordar
que a ell, precisament a ell,
mai li ha agradat Bukowsky.