Desembolcallar-la.
[i un cop descoberta,
Tornar-la a embolicar]
Un somriure entre l'espant i la meravella
que ja fem tard
Fa 5 setmanes
dijous, 24 de maig del 2007
Surprise, surprise
Un somriure entre l'espant i la meravella
dilluns, 21 de maig del 2007
dijous, 17 de maig del 2007
Instruccions d'ús
Benvolgudes,
representa que aquí,
l’únic cor que es trenca,
és el meu.
[ La literatura i jo agrairiem
que a partir d’ara, si més no,
fos així ]
Un somriure [ fràgil ]
dimarts, 15 de maig del 2007
D'allò que s'esdevé, i altres regles de tres (o quatre)
La primavera va ser meravellosa.
L’estiu ara, però,
ja s’ha acabat...
Un somriure amb metàfora i moralina
diumenge, 13 de maig del 2007
Ni de causes ni de rebels
En un pas de zebra només passa pel damunt de la part pintada. Per molt llargs que siguin només posa un peu a cada escaló. Camina esquivant les ombres del terra i si va per una acera sempre trepitja les rajoles fent a cada pas el moviment del cavall als escacs. Quan veu una línia, però, encara que només sigui de guix pintada al terra, l’única cosa que pot fer és travessar-la.
Un somriure a l'extrem d'allò quotidià
dilluns, 7 de maig del 2007
De fils argumentals
Quan saps que les estàs fent per última vegada, totes les coses, fins les més insignificants, tenen un altre significat. Potser per això i potser, també, perquè no podem evitar sentir una mena d’atracció romàntica per tot allò que és decadent, la millor manera que trobem de, posem per cas, passejar per Venècia és, precisament, pensar que s’enfonsa.
Un somriure (?)
diumenge, 6 de maig del 2007
Del joc del temps
Quan se li va acudir que l’únic inconvenient de que el temps passés massa depressa era que les busques es separaven massa ràpidament, va adonar-se que crispar els punys només havia servit per rebregar els records de les puntes dels dits, i amb el ferm propòsit de no deixar que el paper es tornés a esgrogueïr, deixant de banda la promesa que s’havia fet de no tornar a suportar les històries d’amor, va decidir començar a mirar només, a partir de llavors, com una agulla s’acosta a l’altra fins passar-li pel damunt.
Un [tic] somriure [tac]
dijous, 3 de maig del 2007
De la distància entre dos punts (i altres perspectives)
De tant pensar-la
quasi n'oblida
els petits detalls.
Un somriure perfilat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
