Avui he llegit en el Periódico un article que parlava de l'homenatge a Christa Leem, "la noia que es despullava per ella".
La veritat és que no sé qui era, però de l'article me n'han agradat dos bocins:
-"De fetitxe a nina trencada, un pas"
-"La química que hi havia entre ella i la camisa, simbol de l'home absent"
Per cert, a l'homenatge en Pep Bou posava la camisa (de l'home absent, suposo) dins una bombolla gegant...
Un somriure a bocinets
1 comentari:
La foto es moooolt macaaa
Publica un comentari a l'entrada