dijous, 23 de desembre de 2004

Hurricane

Em plau la normalitat del meu estar i no ser,
com l'esperar d'una cosa ja convinguda.
S'ha acabat el temps d'esperit de revolta de Dylan.


Això ho vaig escriure fa temps...

Ara em plau el meu ser, i el meu voler ser, el no esperar, i el buscar,
l'haver descobert el meu esperit tranquil de revolta.
Encara puc ser the champion of the world
I no, no és Dylan qui canta...sóc jo.



Pistol shots ring out in the barroom night
Enter patty valentine from the upper hall.
She sees the bartender in a pool of blood,
Cries out, my god, they killed them all!
Here comes the story of the hurricane,
The man the authorities came to blame
For somethin’ that he never done.
Put in a prison cell, but one time he could-a been
The champion of the world.
(...)



Un somriure optimista

2 comentaris:

Anònim ha dit...

M'agrada Dylan!!

Anònim ha dit...

Aquí el Bohemi:

Vaig conèixer aquesta cançó fa molt poc. Me la va recomanar un nano de 20 anys del meu poble i es va sorprendre de que jo no la conegués. Bé, la tonada sí però no pas el contingut.

Sóc pessimista amb lo de les revoltes. Cada vegada estem més immobilitzats. Has llegit "El món d'avui" d'Estefan Zweig. Fa pensar. està escrit l'any 1944 i sembla que parli ara en present.