De tant en tant hi ha moments, decisions,
que saps que et marcaran per tota la vida.
I jo ja no sé si m'estimo més la satisfacció
de ser qui mou els fils del meu destí,
o si m'estimaria més deixar-me portar,
la comoditat de l'espectador privilegiat.
Un somriure que-amaga-el-cap-sota-l'ala
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada