Sísif no hi veu.
Sísif somriu.
Sísif menysprea els Déus.
Sísif els ha vençut.
Des de dalt de la muntanya
Sísif ho veu clar.
Una recepta de somriure és alhora una victòria.
"Escriuré fins que comenci a escriure sobre el meu jo veritable" Sylvia Plath
Sísif no hi veu.
Sísif somriu.
Sísif menysprea els Déus.
Sísif els ha vençut.
Des de dalt de la muntanya
Sísif ho veu clar.
"Look up, Hannah: The soul of man has been given wings, and at last he is beginning to fly. He is flying into the rainbow -- into the light of hope, into the future, the glorious future that belongs to you, to me and to all of us. Look up, Hannah. Look up."
(The Great Dictator, 1940)
"El polze humitejat de l'anhelant lector
encara no ha marcat els suaus teixits
d'aquest magre, verge, llibre somrient.
Esten-me,
Obre'm en dos...
Per plaer"
(The Pillow book)
Busquem copsar aquell sentiment
entre imatges que s'esborren
desfermant retrucs de melangia
Allò que m'enlluerna
aviat s'haurà acabat.
El meu anhel
és no ser-ne culpable.
Com aquell vers solitari
que ja mai entrarà
en el gaudi del poema
"(...)
Els ulls comencen a fugir del cor,
rere una porta que fa de glaç
comença, sense saber-ho,
la indiferència aparent.
L'un davant de l'altre
no miren, no parlen,
senten.
Respiren el seu codi: el silenci.
Després
una fugida amb passió continguda."
(Angels Gomà, Ricard Calabuig)
"He sabut que t'ha florit una flor al menjador.
(...)
Em plau, malgrat...
no sé quan la podré regar."
(Blau Verí)
"Marthe de quien estas viejas paredes no pueden apoderarse,
fuente donde se refleja mi monarquía solitaria, como podría
olvidarte nunca si no tengo necesidad de recordarte:
eres el presente que se acumula. Nos uniremos sin tener
que abordarnos, que prevernos, igual que dos adormideras
forman en el amor una anémona gigante.
No entraré en tu corazón para limitar su memoria.
No retendré tu boca para impedirle entrabrirse
al azul del aire y la sed de partir. Quiero para ti la libertad
y el viento de la vida que atraviesa el umbral de siempre
antes de que la noche se vuelva inencontrable."
René Char, traduït per Jorge Riechmann
"Mai no som infinitament lluny d'aquells qui odiem.
Per la mateixa raó, doncs, podriem creure que mai no serem
absolutament a prop d'aquells qui estimem. (...)
Ja coneixia aquest principi atroç. Però hi ha veritats que
mereixen la nostra atenció, i n'hi ha d'altres amb les quals
no ens convenen els diàlegs."
(Albert Sánchez Piñol "La pell freda")
"Els motius que em van empenyer a iniciar aquest viatge
queden del tot desenfocats quan penso en els motius
pels quals desitjo que en algún moment conclogui".
(Albert Roca, "Penombra oriental")
"Qualsevol relació té com a mínim un dia bo de veritat. Vull dir que, per molt agre que es torni tot, sempre queda aquell dia. D'aquell dia, sempre en tens possessió. Aquell és el dia que recordes. Et fas vell i penses: home, si més no vaig tenir aquell dia; va passar una vegada. I penses que totes les variables es podrien tornar a alinear. Però no ho fan. No pas sempre. Una vegada vaig parlar amb una dona que va dir: "Sí, és el dia que vam tenir un àngel a tocar"."
Charles Baxter, "El festí de l'amor"
"Muere lentamente quien evita una pasión,
quien prefiere el negro sobre blanco,
los puntos sobre las "íes" a un remolino de emociones,
justamente las que rescatan el brillo de los ojos,
sonrisas de los bostezos,
corazones a los tropiezos y sentimientos.
Muere lentamente quien no arriesga lo cierto por lo incierto
para ir detrás de un sueño,
quien no se permite,
por lo menos
una
vez
en
la
vida
huir de los consejos sensatos.
Estar vivo exige un esfuerzo mucho mayor
que el simple hecho de respirar"
Pablo Neruda
Allargant la mà vers un nou plaer,
sortilegi de la imaginació,
fascinació bellugadissa,
et faré cançó.
Es miri com es miri,
el color del cristall
és el de menys.
Ella diu que ha estat un combat desigual, ell la contradiu.
Es miren, somriuen... ja hi tornen a ser!
El cas és que tota l'ànima que ell li bevia amb cada petó,
ella li tornava a xuclar amb cada abraçada.
El resultat no podia ser un altre:
La derrota per tots dos.
No, mai més el meu vers
cantarà per tu.
No. I ho dic, i no em reca,
i t'estimo, perquè si;
i ara deixa'm sol
que vull plorar
Els teus llavis buscant-me,
els meus deixant-se trobar,
la meva mà a la teva esquena,
i un calfred de nostàlgia...
No...
Amb tu mai hi ha petó de comiat...
Deu ser perquè mai acabes de marxar.
No ha estat cap somni. No.
No ho diguis.
La intensitat de les meves mirades,
de les nostres paraules,
del teu alè quan em besaves,
et desmenteixen.
L'una em diu "guapu",
i que amb aquesta bona planta dec lligar molt...
L'altra em diu que desperto passions,
i fa elucubracions
sobre el llistat de cibernautes
que han passat per les meves mans (sic)...
I jo, amb cara de circumstàncies,
no sé si pensar que són elles les ingènues
o jo el que va amb el lliri a la mà
Tot i que no et vull
en els meus versos,
no m'abstindré de descriure
l'olor de complicitat
que tant m'atrau,
l'anar i venir de paraules,
la vida en realitat.
"Tant per assolir la felicitat
com per tocar bé el clarinet
no n'hi ha prou només amb desitjar-ho:
cal perseverar, arriscar-se, perdre la por...
en definitiva, buscar-ho de debó."
(Woody Allen)
Sostingut en el buit
restaré immòbil
fins que em vulguis
fer ballar
Les nits s'allarguen,
els dies ... també...
"Que no sigui d'horitzó baix,
que em permeti volar..."
(i un gest, una paraula a temps
de tant en tant)
Algú podria definir-ho, millor?