El nen s'ha quedat sense postres, avui.
Castigat.
Es veu que no ha estat prou dolent.
Però el nen no abaixa la mirada.
Són els grans qui ho diuen,
i tot i que li sembla viure el món a l'inrevés
ell fa veure que els entén.
Són els grans qui ho diuen.
O no funciona així?...
Un somriure de nen petit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada