No, mai més el meu vers
cantarà per tu.
No. i ho dic, i no em reca,
i t'estimo, perquè si;
i ara deixa'm sol
que vull plorar

Un somriure que ha desat el vers al calaix

Ni massa alt ni massa baix, ni massa prim ni massa gras, ni massa ros ni massa bru, ni massa llest ni massa ruc, ni massa obert ni massa tancat, ni massa cràpola ni massa formal, ni massa simpàtic ni massa antipàtic, ni massa avorrit ni massa interessant, ni massa modern ni massa tradicional, ni massa interessant ni massa poc, ni massa llençat ni massa aturat, ni massa guapo ni massa lleig, ni massa blanc ni massa negre, ni massa tot ni massa res...

Massa discret, vet aquí la clau del més fracas...

un somriure ni massa gros ni massa petit

Una finestra oberta al buit;
temptació i condemna.
Un crit en blanc i negre.
Sense destorbar ningú,
abocat a l'atzur de la nit,
el silenci.
Record on es perd el record.

Un somriure probabilista

"Una idea que un dia o altre provaré de realitzar és la d'escriure un llibre a màquina, en un rotlle de paper higiènic de segona classe, no de l'esponjós i tènue, sino de l'allissat que porta una mica més de cola; i no per cap associació escatològica, sino perquè m'estalviaria la molèstia de canviar de full, que sempre és el trencament del fil en plena febre d'inspiració, i podria donar per resultat un llibre continu, sense hiatus, que caldria publicar igualment en forma de rotlle- no forçosament higiènic- i llegir tot desenrotllant-lo i enrotllant-lo en una altra ànima subministrada al comprador pel mateix llibreter"

Eren a principis dels 80, i en Ramon Folch i Camarasa encara no havia descobert l'ordinador...

Un somriure de paper-i-llapis

"Barcelona era per aquells anys aparatosa i wagneriana. Una senyora ben vestida anava, encara, solament ben vestida. Un bon dinar a l'Hotel Colón (a deu duros de plata el cobert) reclamava el bicarbonat a la sesta. Els metges de moda (Barcelona els ha tingut sempre bons i cars) desdenyaven la sagacitat clínica dels mestres francesos i eren tots germanòfils. Ferran amb les seves vacunes reproduïa en petit els desastres de Koch amb les tuberculines. El Liceu emulava Beyreuth (...)
Barcelona estudiava per a gran capital..."

Eren els primers anys vint del S. XX, segons Llorenç Villallonga, a "Mort de Dama"

Un somriure kitkat

La mateixa vitalitat dels sentiments
que no em deixa vessar llàgrimes
em fa tremolar les mans.
I em sento malalt, com si m'ofegués
sota la pell que em tiba i empresona
en una queixa amable
atapeïda de quimeres.

Un somriure forçat, però possible

"Vaig descobrir una caixa de música deliciosa. En les seves quatre cares, dibuixades amb incrustacions de nacre, hi havia vistes de l'exposició del vuitanta-vuit, i a dalt una diminuta ballarina seguia la tonada amb una lentitud que obria les finestres del somni"

"Tenía la certeza de que su lenguaje se había descargado, que sus palabras eran pura piel, que las decía vacías de significación. Y así fue que, tal vez no formulada, pero si incontestablemente, supo que debía recuperar su lenguaje porqué sería la manera de recuperar su propia vida. Había descubierto que sus silencios eran sólo pozos que ocultaban, y al mismo tiempo delataban, su vacío."

Un somriure primaveral de gall, ou o gallina

De vegades encomiable, sovint desconcertant i algún cop desesperant,
no deixa de sorprendre'm la meva mania a nedar sempre contracorrent.
Deu ser, com deia aquell, que la noia s'ho val.

Un somriure amb complexe assalmonat

Avui he trepitjat "Terra Incognita", quasi sense voler...
Mai havia arribat tan lluny...
I és que per despertar l'esperit de superació no sempre cal marcar-se fites,
de vegades el deixar-se portar és suficient.

Això si, després d'haver estat corrent de set a vuit del matí d'un diumenge,
estic convençut que la millor sensació del dia és la dutxa calenta que m'acabo de regalar...

Un somriure amb agulletes

"Perquè no em traeixi el dit del cor
voldria prémer dins les meves mans
els versos que ara em neixen del silenci.
La mar sento agitada,
¿sóc veler,
o vent perdut, potser, ploma de cigne?"

Un somriure desconcertat

"Yo para ser feliz quiero un camión"
(Loquillo)

Perquè al capdavall, la clau de la felicitat
és tenir les coses clares,
i no canviar d'idea segons d'on bufa el vent.

Un somriure coherent amb regust de gelat d'avellana

El jaç de pètals ens brinda el vi que ens cluca els ulls...

Un somriure somiatruites

estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamoratestic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat

Un somriure babau