La mateixa vitalitat dels sentiments
que no em deixa vessar llàgrimes
em fa tremolar les mans.
I em sento malalt, com si m'ofegués
sota la pell que em tiba i empresona
en una queixa amable
atapeïda de quimeres.
Un somriure forçat, però possible
que ja fem tard
Fa 3 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada