.

"-M'agrades, ja ho saps, m'atreus, i ets una gran amiga, però tinc por de fer-te mal.
Ella hauria volgut interrompre'l:
-Allò de fa un any, allò em va fer mal, no tu, no ara, no això, acaricia'm, no parlis.
Però ell no deturava les paraules:
-Haig de ser honest amb tu, no sé si em puc enamorar, no ho sé encara.
I ella li responia només amb els ulls:
-No importa, jo tampoc ho sé, no espero res de tu tret d'aquest instant que m'arrossega cap a la sortida de la boca del llop.
I ell, ja enretirat del tot del cos d'ella, amb la prudència aferrissada als ulls, continuava justificant el sobtat distanciament ...
(...)
-T'ho prego, no tinguis por de fer-me mal"

Un amic es mostra (potser) excessivament prudent amb una amiga a "El tacte de l'ametlla" de Cèlia Sànchez-Mústich.

Un somriure que malda per tornar a ser agosarat