.

"There's a daisy... I would give you some violets, but they withered all when my father died"

Cada cop tinc més clar que les persones moren de la mateixa manera que viuen.
Ofèlia, segons Shakespeare, ho va fer confosa, sola i incompresa...
Jo?...
No crec que sigui moment de pensar-hi, encara... millor m'espero a ser feliç.

Un somriure que no vol semblar excessivament catastrofista