"Estic fart del lirisme mesurat
Del lirisme bon minyó
Del lirisme funcionari públic amb llibre d'entrada expedient protocol i manifestacions d'estima al sr. director
Estic fart del lirisme que es detura i va a aclarir en el diccionari l'encuny vernacle d'un mot.
A baix els puristes
Totes les paraules sobretot els barbarismes universals
Totes les construccions sobretot les sintaxis d'excepció
Tots els ritmes sobretot els innumerables
Estic fart del lirisme festejador
Polític
Raquític
Sifilític
De tot lirisme que capitula davant qualsevol cosa que estigui fora d'ell mateix.
D'altra banda no és lirisme
Serà comptabilitat taula de cosinus secretari de l'amant exemplar amb cent models de cartes i cent maneres d'agradar a les dones, etc.
M'estimo més el lirisme dels bojos
El lirisme dels borratxos
El lirisme difícil i punyent dels borratxos
El lirisme dels "clowns" de Shakespeare
-No vull saber res del lirisme que no és alliberament."
La lletra... del brasiler Manuel Bandeira , que fa vuitanta anys ja feia "manifestos imparables".
Un somriure que no pretén descobrir la sopa d'all
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada