Quants records, jutjats absurds,
ens parlen en va de confidències
d'aquell temps, ara distant,
en què somreia per coses que avui m'irriten,
quan em sentia un heroi, un triomfador,
més segur del que era, del que aparentava ser...
Un somriure evocador d'uns temps no tan llunyanys, no tan llunyans...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada