Paraules, si,
que s'encenen cada vespre
dalt de l'escenari,
trèmules, llunyanes
recreant
moments ingenus.
Em reclamen,
m'afalaguen,
No m'hi sé acostumar
Un somriure a tutti pleni
que ja fem tard
Fa 5 setmanes
dimecres, 22 de juny del 2005
S'alça el teló
Un somriure a tutti pleni
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada