dimarts, 8 de novembre del 2005

Hem nedat a l'estany amb lluna plena (II)





I jo?
Com no havia de seduir-te?

Sóc un mirall
de les teves vanitats.


Un somriure de dits entrellaçats
Ha pensat en Chatnoir a les 22:23
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)