Mai amb ningú com amb ella
els comiats havien estat tan dolorosos:
Mossegant-me els llavis fins fer-los sagnar...
Tot per no oblidar -diu- el regust de la meva boca.
Mai amb ningú com amb ella
els retrobaments havien estat tan dolços:
Mossegant-li els llavis fins fer-los sagnar...
Tot per recordar -dic- el regust de la seva boca.
Una queixalada de somriure (o un somriure a queixalades)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada