Sense aquell somni que un dia em desvetllà,
probablement mai m'hagués lliurat
dels asos a les mànigues,
dels jocs de mans,
dels focs d'encenalls...
Per sort, ara,
els conills que trec de la xistera
no són cap il.lusió.
Un somriure i un toc de vareta (màgica, es clar)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada