Potser no s'aguanti
ni amb pinces,
però al menys
aquest cop
no hi ha
roba estesa.
Un somriure habitual
que ja fem tard
Fa 3 dies
dijous, 30 de març del 2006
De mirades perdudes, de mirades trobades
Un somriure habitual
dimecres, 29 de març del 2006
Del món a l'inrevés? o de nosaltres cap per avall?
contradiccions.
de les nostres
som el fruit
Certament,
tossuts somriures Dos
dilluns, 27 de març del 2006
De dubtes raonables
I si ...
I si ...
I si ...
... Se m'amunteguen les certeses.
Un somriure a les dues bandes (del mirall)
dissabte, 25 de març del 2006
D'un present que no existeix
Petita elegia
de l'efímer
com a obsequi
intemporal
Un somriure d'ara, d'ahir i de sempre
dijous, 23 de març del 2006
Come rain or come shine (o de més verdes en maduren)
Només un fil de veu...
però a l'agulla.
Un somriure bluetooth
dimecres, 22 de març del 2006
De qui és qui (o de màscares, de la fredor de les paraules i del joc dels disbarats)
Les mans parlen
un llenguatge diferent.
Un somriure toca el cel ... amb la punta dels dits
dissabte, 18 de març del 2006
De jugar a barcos (o d'encara més flors però no tantes violes)
Tocat i ...
(enfonsat?)
Un somriure i gràcies ... per la propina
divendres, 17 de març del 2006
De més flors i més violes ( o lliçons pràctiques d'anatomia)
Ni caixa ni faixa.
Per sort, les roses
no es desfullen
Un somriure de direcció obligtòria
dijous, 16 de març del 2006
De flors i violes
Per definició,
els camins de roses
han de tenir espines.
Un somriure sense reclamacions
dimarts, 14 de març del 2006
De l'un davant de l'altre (i d'altres maneres de saltar al buit)
És possible, diu ella,
que no tingui ni cap ni peus.
És probable, me'n ric jo,
que tingui més peus que cap.
El que és segur, però,
(i aqui rau la contradicció),
és que el més important
a l'hora d'agafar-se les mans,
és precisament
aprendre a deixar-se anar...
Un somriure d'aquells, ja saps ... sense xarxa
divendres, 10 de març del 2006
De buscar la inspiració i d'escots VER-TI-GI-NO-SOS (o de publicitats subliminals sense cap mena d'escrúpol)
En un moment de poca inspiració
em va prometre "tema" per escriure.
L'efecte, però, ha resultat devastador.
I és que hi ha vegades
que el més calent
no és precisament a l'aigüera...
Un somriure sense paraules
dimarts, 7 de març del 2006
Inspirar, respirar
No es tracta
de moldejar el temps.
La qüestió és fer
que no tingui
cap mena d'importància.
Un somriure "Sant Pol"
dimecres, 1 de març del 2006
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
