És possible, diu ella,
que no tingui ni cap ni peus.
És probable, me'n ric jo,
que tingui més peus que cap.
El que és segur, però,
(i aqui rau la contradicció),
és que el més important
a l'hora d'agafar-se les mans,
és precisament
aprendre a deixar-se anar...
Un somriure d'aquells, ja saps ... sense xarxa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada