dimarts, 14 de març del 2006

De l'un davant de l'altre (i d'altres maneres de saltar al buit)



peu

És possible, diu ella,
que no tingui ni cap ni peus.

És probable, me'n ric jo,
que tingui més peus que cap.

El que és segur, però,
(i aqui rau la contradicció),
és que el més important
a l'hora d'agafar-se les mans,
és precisament
aprendre a deixar-se anar...


Un somriure d'aquells, ja saps ... sense xarxa