Ja toquen
les campanes de vidre.
Covard al capdavall,
enfilo l'estret
passadís de la memòria.
Un somriure recorda, un somriure aguanta la respiració
que ja fem tard
Fa 3 dies
dijous, 27 d’abril del 2006
De compartiments estancs i càmeres d'aire (o de tancar els ulls per no trencar el somni)
Un somriure recorda, un somriure aguanta la respiració
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada