Sempre havia renegat del temps
i la seva successió ordenada.
Ara avorreix aquesta furient
simultaneïtat sense brida
que més que sadollar-lo el desborda.
Un somriure de temples adolorides
que ja fem tard
Fa 3 dies
dimarts, 30 de maig del 2006
De parades sense fonda i de causes sense rebel
Un somriure de temples adolorides
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada