Línies rectes
surten
del camí marcat.
Un somriure quadriculat
"Escriuré fins que comenci a escriure sobre el meu jo veritable" Sylvia Plath
Línies rectes
surten
del camí marcat.
I jo que pensava
que sempre apuntava
massa amunt...
Ho tornaria a fer...
exactament igual.
Tot.
Velles coartades,
arestes de veritat.
Vertígen és
mirar amunt.
Les molles de pa
són bona excusa.
Believe it
or not.
Més música
que argument.
La penso,
ergo
existeix.
A l'estiu
no hi ha mànigues
d'on treure asos.
Tot i el risc
que no t'entenguin,
poques paraules
sovint
ho diuen tot.
A cadascú
el que és seu.
Ella veu el que no veig.
Jo sé el que no sap.
I li explico.
I m'ho explica.
Tu, que assegut
davant la copa plena
l'alces però no beus,
A què esperes?
De la mateixa manera
que els Grecs
feien estatues a Déus
que no coneixien
però esperaven trobar.
Més val beure-se'l
mentre és mig ple.