I jo que pensava
que sempre apuntava
massa amunt...
Un somriure d'aquells grossos, grossos (que sempre són un blanc més fàcil)
que ja fem tard
Fa 3 dies
dimecres, 28 de juny del 2006
De fer diana, (al centre i una miqueta a l'esquerra) i altres llocs susceptibles de posar-hi l'ull, clavar-hi la bala
Un somriure d'aquells grossos, grossos (que sempre són un blanc més fàcil)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada