Quan menys jo sóc jo,
més ella és ella...
i quan més la somio,
més s'hi assembla.
Un somriure al sac (i digues blat)
que ja fem tard
Fa 3 dies
dilluns, 11 de setembre del 2006
De l'atzar com a coartada, d'un peu rere l'altre, de sonates, serenates, jam sessions a "capella", i altres improvitzacions perfectament estudiades
Un somriure al sac (i digues blat)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada