Per un cop
que arriba a l'estació
a temps per l'últim tren,
i ni tan sols l'importa
ser a l'andana equivocada.
Un somriure inequívoc
que ja fem tard
Fa 3 dies
divendres, 6 d’octubre del 2006
Del remei, de la malaltia, de conclusions precipitades, i altres benvingudes a la maduresa emocional
Un somriure inequívoc
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada