Cada cop que s'asseu
a mirar la vida com marxa,
només la veu passar.
Un somriure oportú
que ja fem tard
Fa 3 dies
dilluns, 2 d’octubre del 2006
del temps, de l'espai, de llençar monedes a l'aire, de les dues cares de la lluna, i altres dons de l'oportunitat
Un somriure oportú
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada